Se acomete, ya, la restauración de la torre del reloj. Empresa muy costosa que se llevará a cabo durante este año.
¿Han visto ustedes una imagen del perfil del casco antiguo de La Vila Joiosa? Es inconfundible. Incluso mirando, desde el mar, el perfil de la ciudad completa, una imagen destaca. Actualmente, con su solera y prestancia, en medio de las casas de colores. Antiguamente, señorial y augusta. Es la torre del reloj de la iglesia-fortaleza.
No hay dibujante ni pintor que la obvien cuando pretenden dejar constancia, en sus obras, de La Vila Vella y La Vila actual. Los fotógrafos, tienen un punto de referencia en ella. Los caminantes. Los pescadores. Tanto la torre del reloj de la Asunción como la luz de la Ermita de Nta. Sra. de la Salud. Eran faros involuntarios para los navegantes. Señalaban la hora para los agricultores. Desde l’Horta, incluso, en las noches más silenciosas o en las madrugadas frías y oscuras de invierno, se escuchaban las campanadas que anunciaban las misas, las bodas o defunciones y las horas con mayor o menor intensidad, según el capricho del aire.
El tiempo transcurre inevitablemente. Tanto para las personas como para los objetos y edificaciones. La iglesia-fortaleza hace años que pide ayuda para seguir siendo el referente del pueblo de La Vila Joiosa. Su corazón. Por que ella guarda a santa Marta, la patrona que sigue abarcando a todos sus devotos -y a los que no lo son- en sus brazos. A Lázaro y a María Magdalena. A Nta. Sra. del Rosario, de Lourdes y de Fátima. A la Dolorosa, a la Inmaculada y a Nta. Señora de la Caridad. A Cristo, crucificado y resucitado, presente en el sagrario, junto a Sta. Marta. A san Pedro que tampoco olvida a los vileros que viven en Cartagena - ni a los cartageneros que viven en La Vila Joiosa- y vuelve, cada Semana Santa, cuando los castigan los militares por haberse ido de copas con ellos, de “festa”. Santa Rita, San Juan Bautista, S. Antón, S. Antonio, S. Basilio, S. Dionisio... Sto. Domingo... De quienes muchos vileros llevan el nombre. Las tres beatas vileras. Y, para quienes no crean tanto, el archivo de bautismo y una cripta donde descansan muchos parientes de vileros.
La torre tiene su enfermedad. Está agrietada. Esos relojes que se miran cuando se hace tarde -incluso teniendo móvil o llevando reloj, es automático acudir a ver qué hora es en la torre- hasta desde el mar -cuánta gente, en la playa, ha nadado hacia “lo hondo” para ver la hora y no regresar tarde a comer a casa- tienen fallos en la luz que les da brillo. Tanto la instalación eléctrica como el esqueleto de la torre, son ancianos. Sus “huesos” se agrietan, sus ”venas” se oxidan. El soporte de las campanas no aguanta mucho más y, cualquier día, saldrán volando en un repique.
Si acudimos con nuestros mayores al médico para que nos los “reparen” porque no los queremos perder, qué no haremos con esa “torre” que tantos siglos ha mirado por La Vila Joiosa. No sólo para mostrar la hora o recordarnos los eventos religiosos. Sino también para servir de referencia y ser bella en el encanto de fotografias y lienzos. Así, cuando la gente los mire, no sólo recordarán las casas de colores que pueden estar también en Italia, Grecia, o, incluso en Estados Unidos (igual las pintó algún vilero). Al encontrar la torre conocerán que, seguro, es La Vila Joiosa, la perla del Mediterráneo.
Por favor, ¿nos ayudan a repararla? Gracias.
S'escomet, ja, la restauració de la torre del rellotge. Empresa molt costosa que es durà a terme durant aquest any.
Van veure. vostès, una imatge del profil del casc antic de la Vila Joiosa? És inconfusible. Fins i tot mirant-la, des del mar, el profil de la ciutat sencera, una imatge destaca. Actualment, amb la seua solera i prestància, enmig de les cases de colors. Antigament, senyorial i augusta. És la torre del rellotge de l'església-fortalesa.
No hi ha dibuixant ni pintor que la obvien quan pretenen deixar constància, en les seues obres, de la Vila Vella i la Vila actual. Els fotògrafs, hi tenen un punt de referència en ella. Els caminants. Els pescadors. Tant la torre del rellotge de l'Assumpció com la llum de l'Ermita de Nta. Sra. de la Salut. N’hi eren fars involuntaris pels navegants. N’assenyalaven l'hora pels agricultors. Des l'Horta, fins i tot, en les nits més silencioses o en les matinades fredes i fosques d'hivern, s'escoltaven les campanades que anunciaven les misses, els casaments o defuncions i les hores amb més o menys intensitat, segons el capritx de l'aire.
El temps transcorre inevitablement. Tant per a les persones com per als objectes i edificacions. L'església-fortalesa fa anys que demana ajuda per continuar sent el referent del poble de la Vila Joiosa. El seu cor. Per que ella guarda a santa Marta, la patrona que continua abastant a tots els seus devots -i als quals no ho són- als seus braços. A Lázaro i Maria Magdalena. A Nta. Sra. De l'Rosari, de Lourdes i de Fàtima. A la Dolorosa, a la Immaculada i a Nta. Senyora de la Caritat. A Crist, crucificat i ressuscitat, present al Sagrari, al costat de Sta. Marta. A sant Pere que tampoc oblida als vileros que viuen a Cartagena - ni als cartageners què viuen a La Vila Joiosa- i torna, cada Setmana Santa, quan el castiguen els militars per haver-se’n anat de copes amb ells, de "festa". Santa Rita, sant Joan Baptista, sant Antón, sant Antoni, sant Basili, sant Dionís ... Sant Domingo ... De qui molts vilers porten el nom. Les tres beates vileres. I, per als que no creuen tant, l'arxiu de baptisme i una cripta on descansen molts parents de vilers.
La torre té la seua malaltia. Està clivellada. Aquests rellotges que es miren quan s’es ho fa tard -fins i tot tenint mòbil o portant rellotge, és automàtic acudir a veure quina hora és a la torre- fins des del mar -què de gent, a la platja, ha nedat cap “al fons" per veure l'hora i no tornar tard a dinar a casa- tenen fallades en la llum que els dóna brillantor. Tant la instal·lació elèctrica com l'esquelet de la torre, són gent gran. Els seus "ossos" es clivellen, les seues "venes" s'oxiden. El suport de les campanes no aguanta molt més i, qualsevol dia, eixiran volant en un repic.
Si acudim amb els nostres majors al metge perquè ens els "reparen" perquè no els volem perdre, què no farem amb aqueixa "torre" que tants segles ha mirat per la Vila Joiosa. No només per mostrar l'hora o recordar-nos els esdeveniments religiosos. Sinó també per servir de referència i ser bella en l'encant de fotografies i llenços. Així, quan la gent els mire, no tan sols recordaran les cases de colors que poden estar també a Itàlia, Grècia, o, fins i tot als Estats Units (igual les va pintar algun vilero). En trobar la torre coneixeran que, segur, és la Vila Joiosa, la perla de la Mediterrània.
Per favor, ens ajuden a reparar-la? Gràcies.
The restoration of the clock tower is already in its taint. It’s a very expensive work that will take place during this year.
Have you seen a picture of the profile of the old town of La Vila Joiosa? It is unmistakable. Even looking, from the sea, the profile of the whole city, an image stands out. Currently, with his solera and presence, in the middle of the colorful houses. Formerly, stately and august. It is the clock tower of the church-fortress.
There is no artist or painter who misses it when they intend to record, in their works, La Vila Vella and La Vila today. Photographers have a reference point in it. The walkers. The fishermen. Both the clock tower of the Assumption and the light of the Hermitage of Nta. Mrs. of the Health. They were involuntary headlights for sailors. They set the time for the farmers. Even from l’Horta, in the quietest nights or in the cold and dark winter early hours, the bells were heard announcing the masses, the weddings or deaths and the hours with greater or lesser intensity, according to the whim of the air.
Time inevitably passes. For all, people and objects and buildings. The church-fortress has been asking for help for years to remain the referent of the town of La Vila Joiosa. Its heart. Because she keeps St. Martha, the patron who continues to encompass all her devotees - and those who are not - in her arms. Lazarus and Mary Magdalene. Our Lady of the Rosario, Lourdes and Fatima. The Dolorosa, Immaculate and Our Lady of the Charity. Christ, crucified and risen, present in the tabernacle, together with St. Martha. Saint Peter who does not forget the vilers who live in Cartagena -and cartageneros who remain in La Vila Joiosa- and returns, every Holy Week, when the military punish him for having gone to have drinks with them, to the “festa”. Saint Rita, St. John the Baptist, St. Antón, St. Anthony, St. Basil, Saint Dionysius ... St. Domingo ... Of whom many vileros bear the name. The three vile blesseds. And, for those who don't believe so much, the baptism file, the archive and a crypt where many relatives of villagers rest.
The tower has its disease. It is cracked. Those watches that are looked when it is late - even having a mobile phone or wearing a watch, it is automatic to go to see what time it is in the tower - even from the sea - how many people, on the beach, have swum to “the deep” to see the time and not return late to dinner at home - they have faults in the light that gives them brightness. Both the electrical installation and the skeleton of the tower are elderly. Their "bones" crack, their "veins" oxidize. The support of the bells does not hold much more and, any day, they will fly in a peal or squeaking.
If we go to the doctor with our elders to "repair" them because we don't want to lose them, what will we do with that "tower" that so many centuries have looked through La Vila Joiosa. Not only to show the time or remind us of religious events. But also to serve as a reference and be beautiful in the charm of photographs and canvases. Thus, when people look at them, they will not only remember the colorful houses that may also be in Italy, Greece, or even in the United States (they have been painted as well for a vilero). When you find the tower, you will know that, surely, it is La Vila Joiosa, the pearl of the Mediterranean.
Please could you help us to repair it? Thank you.
La restauration de la tour de l'horloge est maintenant, en cours.Il s’agit d’un travail très coûteux qui aura lieu cette année.
Avez-vous vu une image du profil de la vieille ville de La Vila Joiosa? C'est indéniable. Même si vous regardez, depuis la mer, le profil complet de la ville, une image ressort. Actuellement, avec sa beauté et sa présence, au milieu des maisons colorées. Autrefois, majestueuse et auguste. C'est la tour de l'horloge de l'église-forteresse.
Il n'y a aucun artiste ou peintre qui l'ignore lorsqu'ils ont l'intention d'enregistrer, dans leurs œuvres, La Vila Vella et La Vila actuelle. Les photographes y ont un point de référence. Les marcheurs. Les pêcheurs. La tour de l'horloge de l'Assomption et la lumière de l'Ermitage de Nta. Mme de la Santé. C'étaient des phares involontaires pour les navigateurs. Son coeur. Ils n’ont souligné que le temps était venu pour les agriculteurs. Même de l’Horta, dans les nuits les plus calmes ou dans les aubes froides et sombres de l’hiver, les cloches ont été annoncées annonçant les masses, les mariages ou les morts et les heures avec plus ou moins d’intensité, selon le caprice de l’air.
Le temps passe inévitablement. Pour les personnes, les objets et les bâtiments. L'église-forteresse demande de l'aide depuis des années pour continuer a être le point de référence de la ville de La Vila Joiosa. Son coeur. Parce qu'elle garde Sainte Marthe, la patronne qui continue à tenir tous ses dévots -et ceux qui ne le sont pas- dans ses bras. À Lázaro et María Magdalena. À Nta. Mme del Rosario, Lourdes et Fatima. Pour la Dolorosa, l'Immaculée et la Nta. Dame de la charité Au Christ, crucifié et ressuscité, présent dans le tabernacle, à côté de sainte Marthe. À San Pedro qui n'oublie pas les villageois qui vivent à Carthagène -et les carthageniols qui habitent à La Vila Joiosa- et revient, chaque semaine sainte, quand il était puni par les militaires pour être allé boire un verre avec eux, de «festa». Santa Rita, San Juan Bautista, San Antón, San Antonio, San Basilio, San Dionisio ... Santo Domingo ... Dont beaucoup de vileros portent le nom. Les trois vileres bénies. Et, pour ceux qui n'y croient pas tant, le dossier de baptême et une crypte où reposent de nombreux parents de villageois.
La tour a sa maladie. Elle est fissurée. Ces montres qu’on regarde quand il est tard - même si on a un téléphone portable ou portant une montre, il est automatique d'aller voir à quelle heure est-il à la tour - même de la mer - combien de personnes, sur la plage, ont nagé vers le «profond» pour voir le temps et de ne pas rentrer tard pour manger à la maison - ils ont des défauts dans la lumière qui leur donne de la luminosité. L'installation électrique et le squelette de la tour sont tous deux âgés. Leurs "os" se fissurent, leurs "veines" s'oxydent. Le support des cloches ne se tient pas beaucoup plus et, d’un jour à un autre, elles s’envoleront en rafale ou en un éclair.
Si nous allons chez le médecin avec nos aînés pour les "réparer" parce que nous ne voulons pas les perdre, qu’est-ce que nous ne ferons-nous pas avec cette "tour" qui a parcouru, pendant tant de siècles à travers La Vila Joiosa. Pas seulement pour montrer l'heure ou nous rappeler des événements religieux. Mais aussi pour servir de référence et être belle dans le charme des photographies et des toiles. Ainsi, lorsque les gens les regardent, ils ne se souviendront pas seulement des maisons colorées qui peuvent également se trouver en Italie, en Grèce ou même aux États-Unis (peut-être ont-elles été peintes par certains vileros ). Lorsque vous trouverez la tour, vous saurez que c'est sûrement La Vila Joiosa, la perle de la Méditerranée.
S’il vous plaît, veuillez-vous nous aider à le réparer? Nous vous remercions de votre aide.
